DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOSC m.
Lloc poblat de molts arbres, especialment dels que no són fruiters ni de cultiu; cast. bosque. Omnes pasturals aguas et aguals, boschs et meneres, doc. a. 976 (RLR, iii, 271). Un ballester anà a caçar al bosc cervos, Llull Blanq. 3. Del bosc de Mazana, Capbreu Ribes 1283. Cuydaren de amagar, per los boschs, Boades Feyts 99. Com la viola que embalsama els boscos, Maragall Enllà 55. Esser a bosc (ant.): esser en el camp per caçar. Si lo senyor no sera en la ciutat que, sera a bosch o en viatge, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 356).Anar a bosc: anar a dur llenya del bosc. Es tengut mariner en totes coses que pertangan a la nau, a anar a bosch, e a serrar, e a lenya, Consolat, c. 155.
Bosc (escrit també Bosch): llin. molt estès per totes les terres de llengua catalana.
    Loc.—a) Cercar un conill dins un bosc: cercar una cosa entre moltes, difícil de trobar (Mall., Men.).—b) Saber a quin bosc van a fer la llenya: saber bé la força que té el contrari i la manera de vèncer-lo (Ross., Empordà).
    Fon.: bɔ́sk (pir-or., or., occ., alg.); bósk (Elna, Catllar, Serrallonga, segons BDC, ix, 38); bɔ̞́sс (Palma, Manacor, Pollença); bɔ̞́sk (Inca, Sóller, Men., Eiv.).
    Pl.: boscs (Maestr., Horta de Val., Xàtiva, Alcoi, Pego, Alacant, Mallorca, Menorca, Eivissa); boscos (Empordà, Barc., Igualada, Vilafr. del P., Tarr., Falset, Vinaròs, Pallars, Organyà, Benavarre, Ponts, Ll., Pla d'Urgell, Fraga).
    Intens.:—a) Augm.: boscàs, boscarro, boscot;—b) Dim.: bosquet, bosqueu, boscarró, boscarrí.
    Etim.: del germ. bosk-, mat. sign. (cfr. Wartburg FEW, i, 453).