Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bossa
veure  bòssa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOSSA f.
I. || 1. Saquet manual de tela, de pell, de malla d'argent o d'altra matèria flexible, dins el qual es guarden coses petites, especialment diners; cast. bolsa, bolso. Gran re d'argenters e de revenedors qui tenien en lurs obradors gran re de... anells bosses cintes, Llull Blanq. 84, 7. Sia de continen mes per lo dit scriva en l boça de cuyr, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 246). Buydes com bossa de pastor, Metge Somni, iii. Mes ma a la bossa e tragué xij ducats en or, Tirant, c. 87.
|| 2. Capital; conjunt de diners que posseeix un individu o una comunitat; cast. bolsa, fondos. «Tot ho he pagat de la meva bossa». Tenir bona bossa: tenir molt de capital. «S'alegria d'un casat | saps que dura poca estona! | Quan sa bossa ja no dóna, | s'alegria ja ha acabat» (cançó pop. Men.). Ne fer caxes o tays o bosses comunes, doc. a. 1389 (BSAL, ix, 29). Faent vos mostra de gran bosa, Obra vells 34. Pagui 150 lliures moneda barcelonesa a la bosa de les distribucions de la Seu de Tarragona, doc. segle XVI (Miret Templers 579). Pena de 2 II... aplicadores un ters al Sr. Rey, altra al acusador, y lo altra ala bolsa [sic] comuna de dit offici, doc. a. 1705 (BSAL, ix, 10).
II. Recipient de matèria flexible, en general. Especialment:
|| 1. Mànega de bombasí, de forma de con invertit, dins la qual el confiter tira el sucre, que d'allà cau filtrat dins un cossiol (Palma).
|| 2. Espècie de cartera de cartó forrada de tela, dins la qual es guarden els corporals. Set bolsas de corporals de diferents colors, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 868).
|| 3. Recipient de tela, de cuiro o de cartó, dins el qual els alumnes porten els llibres per anar a escola.
|| 4. Pilota de finíssimes fibres blanques penjada a un pi, on es tanquen els cucs tot l'hivern (Tortosa).
|| 5. Pellofa de l'espiga de blat de moro (Pobla de L., Ripoll, Empordà). Els hi tria el millor menjar de la païssa herba, mesclat, bosses o sia pellofes de les espigues de blat de moro, Scriptorium març 1925.
|| 6. a) Escrot.—b) Part de l'escrot on està contingut cada testicle. Traga'l fora de la bosa, e de l'altra bosa aprés d'aquella, MS Klag. segle XIV, 15.
|| 7. Inflor produïda a la superficie del cos, per efecte d'una lesió. Tinc une bosse al cap, Saisset Coses y altres, 7.
|| 8. Bòfega, inflor que es produeix a un vestit o peça de roba, o d'altra matèria, per un defecte del cosit o per una altra causa; cast. fuelle, bache. De manera que no fassen bossa los punts sino que estiguen justament, Dieç Menesc. ii, 99. La samarra, que tantas bossas li feya, Oller Fig. pais. 112.
|| 9. Part mitgera de la vela de barca (Cat.).
|| 10. Cóp de l'art de bou (Costa de Llevant, Costa de Ponent).
|| 11. Cada un dels rocs que hi ha un a cada cinta del teler i que baixen així com es va teixint (Manresa). En diuen bosses perquè antigament eren uns saquets plens de pedres.
|| 12. pl. Encordat o postissada que forma la solera del carro (or., occ.).
III. bot.
|| 1. Bolet de la família dels clavariacis: Clavaria pistillaris (Olot, Gir., Empordà). Es blanquinós per baix i vermellós-terrós per damunt.
|| 2. Bosses vermelles: planta de la família de les solanàcies: Physalis Alkekengi L. (Cat.); cast. alquequenje, vejiga de perro.—V. bufeta de gos.
|| 3. imatge  Bosses de pastor: planta de la família de les crucíferes: Capsella bursa-pastoris Mönch. (Cat., Bal.); cast. paniquesillo, bolsa de pastor.
    Refr.
—a) «Bossa buida fa mal so» (Cat.).—b) «Bossa sense doblers, és ben per demés» (Mall.); «Bossa sense diners, digues-li cuiro» (Cot.); «Qui té la bossa lleugera, que la se tiri darrera» (Mall.).—c) «Bossa de jugador, no té aturador» (Cat.); «A la bossa del jugador, no li cal lligador» (Maestr.); «A la bossa del jugador, no li cal estrenyidor» (Val.); «Bossa de jugador, no ha menester tancador» (Mall.).—d) «Qui té quatre i gasta cinc, bossa no ha menester» (Mall.).—e) «Qui compra i ment, en sa bossa ho sent» (Cat., Mall.).—f) «Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca» (Cat., Mall.).—g) «Una bossa solament, té la casa on hi ha argent» (Cat.); «Casa de moltes bosses, totes buides» (Men.).—h) «A qui fa una casa, la bossa li torna rasa» (Manresa).—i) «Bé guisa la mossa, però millor la bossa» (Val.).—j) «La bossa del mesquí, lo diable l'obrí» (Val.).—l) «Lo que sa bossa perd, es cos ho guanya» (Mall.).—m) «Traure i no posar, tira la bossa a rodar» (Cat.).—n) «Los amics són a la bolsa» (Ross.).—o) «Amics fins al cel, però a la bossa no hi toquem» (Cat.); «Amics fins als ocs, a la bossa no m'hi tocs».—p) «Cop de bossa no és mortal» (Mall.).—q) «Cent en boca, però guarda la bossa» (Cat.).—r) «Barcelona és bona si la bossa sona».
    Loc.

Tindre la bossa de Judes o de Sant Tomàs: tenir sempre bona disposició per a socórrer de diners els qui en demanen (Maestr., Val.).
    Fon.:
bóse (Ribes, Ripoll, Camprodon, Pobla de L.); bósə (Campmany, Olot, Bagà, Berga, Manresa, Granollers, Barc., Tarr., Mall., Men., Eiv.); bósa (Andorra, Esterri, Isavarri, Llavorsí); bóso (Cadaqués, Torre de C., Pobla de S.); bósɛ (Sort, Tremp, Ll., Maó); bólsɛ (Prats de M., Angustrina); bólsə (Puigcerdà); bólsa (Boí, Vilaller, Pego).
    Intens.:
—a) Augm.: bossassa, bossarra, bossota, bossot.—b) Dim.: bosseta, bossetxa, bosseua, bossona, bossica, bossiua.
    Etim.:
del llatí bŭrsa, mat. sign. || 1.

BÒSSA f.: cast. boza.
|| 1. Cadeneta que per sota la cofra suspèn per llur creu les vergues majors.
|| 2. Estrop que volta la creu de l'antena de les barques de vela llatina, i al qual va amarrada la drissa.
|| 3. Corda amarrada en una anella de la proa d'un bot, que serveix per subjectar-lo amb el vaixell quan és arriat (Cat.).
|| 4. Cada una de les dues cordes de l'artó acabades en una espécie d'àncora (Costa de Llevant).
    Etim.:
probablement de l'it. bozza, mat. sign.