DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOT m.
|| 1. Recipient format d'un cuiro de cabra o de xot, que cosit i empegat serveix per contenir oli, vi o altre líquid (Conflent, Empordà, Andorra, Pallars, Alt Urgell, Conca de Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestr.); cast. pellejo, cuero, odre. Hodre doli bot o barral, Leuda Coll. 1249. Tres bots per dur oli nous, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Quatre bots, dos vinaters y dos oliers, doc. a. 1546 (Alós Inv. 49).Per fer els bots de vi, el primer que fa el boter és cosir la pell; després l'infla amb una manxa, la rasca amb una dalla, l'esquila amb unes tisores, l'adoba i l'empega; per fer els bots d'oli no fan més que cosir-los, i hi posen l'oli sense rascar-los ni esquilar-los (Morella).
|| 2. Borratxa, petit recipient de cuiro que serveix per dur vi o aigua els excursionistes o els treballadors de fora vila (Camp de Tarr.).
|| 3. Mesura de líquids, equivalent a 64 porrons (Empordà, Segarra), i que es divideix en 8 quartes (Pallars) o en 8 cànters (Priorat, Tortosa).
|| 4. Bot de les nines (Conflent, Cerdanya), o bot de la gaita (Tamarit de la L.), o bot de vent (Artesa de S.), o simplement bot (Bonansa, Sort, Tremp, Oliana): cornamusa, instrument musical que usen principalment els pastors.
|| 5. Depòsit, generalment de forma cilíndrica, de llauna o de cartó-pedra, que s'umpl de fibra tèxtil en l'estat anomenat de veta, en les màquines cardes i manuars, servint per a transportar-la a les màquines que segueixen en l'orde de les operacions de filatura (Pons Ind. Text.).
|| 6. Reclam, a manera d'ocell fet de fust o de suro, per atreure els ocells a la caçada (Horta de Val., Mall.). cast. señuelo.
|| 7. Figa que encara no és madura (Camp de Tarr.).
|| 8. Protuberància, angle sortit (Cat.); cast. bulto, saliente. Amb el bot de la cella i del nas ben marcats, Ruyra Parada 32.
    Loc.—a) Inflat com un bot: molt inflat (Cat.).—b) Tenir el bot ple: estar cansat de suportar una cosa, estar a punt de manifestar violentament la irritació (Cat.).—c) Rebentar el bot: fer explosió, manifestar-se violentament la irritació de qualcú (Cat.).—d) Inflar el bot: fer rareses, irritar-se sense motiu suficient, especialment un infant (Cat.).—e) Fer el bot: inflar els llavis i fer els gests precursors del plor (or., occ.);—manifestar sorrudament irritació, sense voler menjar ni parlar, especialment els infants (pir-or., or.). Tot el matí vaig fer el bot tancada a la meva cambra, Ruyra Pinya, ii, 13.—f) Voler saber quants pèls té un bot: voler coses que són impossibles (Gandesa).—g) Ploure a bots i a barrals: ploure amb gran intensitat (or., occ.).—h) Tocar el bot a algú: insinuar-li, encetar-li una questió per induir-lo indirectament a parlar-ne (Cat.). Fins el camálich, á qui tocá 'l bot, parlántli de la muda, se li havia fet de pencas, Pons Auca 153.
    Refr.
—«Bot petit, aviat és ple»: ho diuen de les persones petites, que solen esser irascibles (Cat.).
    Fon.: bót (pir-or., or., occ., val.).
    Intens.:—a) Augm.: botàs;—b) Dim.: botet, botot.
    Sinòn.: || 1: odre;— || 2: borratxa, bóta;— || 3: odre;— || 4: cornamusa, borrassa, criatura verda, sac de gemecs, xeremies;— || 6: botet;— || 8: bony.
    Etim.: del llatí tardà bŭtte, ‘bota’ (cfr. Wartburg FEW, i, 662).

2. BOT m.
|| 1. Moviment ràpid d'un cos cap amunt sense més força d'elevació que l'impuls inicial; cast. salto. Del primer bot dret me n'aní, Spill 4582. Jo la veig per les murades | com a folla pegant bots, Picó Engl. 36. a) Acte d'agafar un animal la femella per a l'acte carnal.
|| 2. Acte de tirar-se des d'una altura per caure de peus a un lloc més baix; cast. salto.
|| 3. Moviment ràpid cap a un lloc determinat; cast. salto. «Amb tres bots hi serem», o «amb un bot hi serem»: en molt poc temps hi arribarem. A Ciutat ab quatre bots | tornaria altra vegada, Penya Poes. 303.
|| 4. met. Trànsit ràpid d'un estat a un altre de molt diferent sense passar pels estats intermedis; cast. salto. La fa pensar es bot que és prendre estat de matrimoni, Alcover Cont. 23.
|| 5. Trànsit d'un passatge de lectura a un altre d'allunyat, deixant el tros intermedi, per oblit o intencionadament; cast. salto.
    Loc.—a) Anar de bot de bot: anar a salts. Y vatme t' aquí trescant... de bot de bot, ple de breverols, Ignor. 2.—b) A salts i a bots: sense mirament. No volgueu qu'en materia d'enseñansa vagen a salts y a bots, a Ignor. 21.—c) Encertar el bot: tenir bon èxit en una cosa perillosa o que era de resultat dubtós. La mort es certa i incerta, | vuy di, ès segur que vendrà... | Lo que importa és està alerta | si es bot volem acertar, Santandreu M. J.—d) De bot i bolei: de repent, sense preparació. Per afeytar de bot y boley tots els homos plegats, Penya Mos. iii, 121.—e) Esser un bot damunt sa butza: esser una cosa molt molesta o desagradable (Mall.). Els es estat un bot demunt sa butza, Aurora 252.
    Fon.: bót (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:—a) Augm.: botàs, botarro, botot.—b) Dim.: botet, boteu, botetxo.
    Etim.: postverbal de botar.

3.   BOT m.
Embarcació petita, de construcció igual que la dels gussis però amb la roda de proa més alta que l'orla, i amb molta quilla i molta amplària; cast. bote. Va al rem o a la vela i també n'hi a vapor i a motor. Dins un bot allà a la vora | s'atura alegre a pescar, Costa Trad. 100. Bot palangrer: el bot que té coberta (Maó). Bot culer: el que no té coberta, sinó corredors en els costats, i té descoberta la popa (Maó).
    Etim.: de l'holandès boat, mat. sign.

4. BOT m.
Peix de la família dels ortagoríscids: Orthagoriscus mola (Cat., Val., Eiv.); cast. mola, rodador, pez-luna. Es gros, de les dimensions d'un delfí, de forma molt plana, de color cendrosa. La mainada fa pilotes de la seva pell, perquè bota molt (Blanes).

5. BOT topon.
Poble situat a a 6 quilòmetres al SO. de Gandesa (Ribera d'Ebre).
    Fon.: bɔ́t (en la pronúncia local).

6. BOT
Llin. existent a Barc., Caldes de Montbui, Mataró, etc.