DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOTO m.
Bot de pell per tenir vi o oli (Maestrat); cast. pellejo, odre. Buidant-hi botos de quatre cànters, Salvador FB 18.
    Fon.: bóto (Morella, Benassal).
    Etim.: de bot, amb terminació presa per influència castellana o per acréixer l'expressió masculinitzadora respecte de bóta.

1. BOTÓ m.
|| 1. Protuberància escamosa que es forma en el tronc o branques d'una planta, i que conté el rudiment del futur brot (Cat., Val.); cast. yema, botón.
|| 2. Poncella, flor encara no badada (Cat., Val.); cast. botón, capullo. Alsar no tornas jovenil la testa, | com fresch botó de lliri?, Costa Hor. 37.
|| 3. Testicle. Ligau-li la corda als botons, Dieç Menesc. ii, 20. Mulla els botons | en aygua freda, Spill 10148.
|| 4. Peça petita de metall, d'os, de fusta o d'altra matèria dura, de forma generalment circular planera o bombada, que va cosida a una peça de vestit i passa per un trau que hi ha a una altra peça o a una altra part de la mateixa per tal de mantenir subjectes ambdues peces o parts; cast. botón. Dos coxins blanchs ab botons d'aur vetats, item dos coxins vetats ab botons de seda, doc. a. 1372 (Alós Inv. 9). Per una dotzena de botons de seda 3 sous, doc. segle XVI (Miret Templers 580).A la pagesia de Mallorca hi ha moltes denominacions especials dels botons, segons llur matèria i adorn: a) Botons de catxofeta: eren botons d'or que imitaven la forma d'una carxofa (Llucmajor). b) Botons de cerres: tenen l'ànima de fusta forrada de cerres de cavall, i serveixen per botonades de dol (Manacor, Llucmajor, Santa Margalida). c) Botons de copinyes: tenen la forma d'una petita copinya i serveixen per vestits de dol (Manacor). d) Botons de fioleta: són d'or, en forma de capulla, i damunt tenen una bolleta o coroneta (Manacor, Sta. Margalida). e) Botons de flor d'ametler: són d'or, amb una tira de piquets al voltant i una pedra morada enmig (Manacor, Sta. Margalida). f) Botons de gra d'ordi: són d'argent, sense cap pedra, i tenen la forma de gra d'ordi (Manacor). g) Botons de maceta, o de macetes: tenen les pedres vermelles o morades (Palma, Manacor). Estojats dins s'arquilleta | ey ha es botons de masseta | y es vint pams de cordoncillo, Aguiló Poes. 108. h) Botons de mirallet, o de pedra de mirall: són d'argent, llisos, adornats amb un vidre (Palma, Manacor). Ximberga y guardapits de vellut... ab botons de mirayet de ca l'Alemany, Penya Mos. iii, 87. i) Botons de pedra a l'oli: són de plata i tenen una «pedra» consistent en un vidre que davall té un paper vermell (Manacor). j) Botons de pedra de Vic: tenen enmig una pedra blanca i pels costats pedres morades. l) Botons de pic de martell: són d'or, rodonets, amb un obradet i sense perles ni pedres. m) Botons de porcellana: són de plata i tenen una pedra de colorins. n) Botons d'en roseta de plata: són de plata per davall, de conxa per damunt, i tenen la conxa coberta d'una capa de plata. Els que tenen coberta d'una capa d'or es diuen botons d'en roseta d'or. o) Botons de ventolina: són d'or, plans, amb una pedra grosseta de ventolina, i pels costats fan un rimadet.
|| 5. Arracada esfèrica, o part esfèrica d'una arracada (Cat.). Arracades de botó i ametla: són de dues peces, una esfèrica i l'altra de forma diferent (Empordà).
|| 6. Peça que forma regruix circular o abombat i serveix d'adorn o per alguna utilitat; cast. botón. Ab un botó redó d'argent daurat dessús lo sobrecop, Inv. Anfós V, 152. Un calze d'argent... ab un botó enmitx o pom en lo qual pom ha vj esmalts ab esmages de apòstols, doc. segle XV. Un llibre... ab cuberta... ab un botó ab dos gafets, Inv. Pellisso. O que los posi botó a n'es floretes que empren, Roq. 27.
|| 7. nàut. Quadernal d'una sola corriola; cast. motón. Se compon de les següents parts: cos o caixa, galteres, pern, mòssa acanalada, corriola o politja, ull o trau (que també es diu droguera), estrop i ganxo. Hi ha diverses denominacions especials dels botons, segons llur situació i ofici. Botó estropat: el que porta estrop. Botó de rabissa: aquell del qual surt un tros de corda, anomenat rabissa, que serveix per assegurar el botó allà on convingui. Botó de retorn: és aquell pel qual passa la tira d'un aparell després de passar pels botons o quadernals que formen el mateix aparell, per canviar la direcció vertical de la tira en horitzontal. Botó ferrat: el que té l'estrop fet de planxa de ferro. Els botons es denominen també de manera diferent segons les cordes que per ells passen: botó d'amant, botó de penol, botó d'apagapenol, botó de briol, etc.
|| 8. Botó de foc: bolla posada al cap d'una barreta d'acer i que, enroentida, serveix per cauteritzar; cast. botón de fuego. Li sien donats botons en lo mig de la graella uniuersalment, e fes per manera que alguns dels botons pasen lo cuyr, MS Klag. segle XIV, 14. Fets-li dar vn betó [sic] de foc alà on serà entrat lo teranc, Flos medic. 56 v.
|| 9. Botons:—a) Planta de la família de les compostes: Anthemis arvensis L. (Tarr.); cast. manzanilla silvestre.—b) Planta lleguminosa de l'espècie Medicago scutellata (Fabra Dicc. Gen.).
|| 10. Botons de gat: planta de la família de les escrofulariàcies: Antirrhinum majus L. (Cat.); cast. boca de dragón.
|| 11. Botons de gos: planta de diverses espècies del gènere Orchis (Cat., Val.); cast. compañón, testículo de perro.
|| 12. Botons de frare: planta de l'espècie Centaurea scabiosa (Terra Alta).
|| 13. Botons de gavatx: planta de l'espècie Centaurea collina (Priorat).
|| 14.   Botons d'or o botons daurats: planta de la família de les ranunculàcies: Ranunculus repens L. (Cat.); cast. ranúnculo de prado. Es perenne; té el tronc de 20 a 50 cm., radicant, ascendent; les fulles ternades o pinnatisectes, de segments amples, trífids o tripartits: les flors grans, d'un bell color groc, i a vegades dobles.
|| 15. Botons de plata: a) Planta de la família de les compostes: Achillea pyrenaica.—b) Planta de la família de les compostes: Pyrethrum partenium Smith (Bal.).
    Loc.—a) No valer un botó: no tenir cap valor. No prear un botó: (ant.) no donar gens de valor; considerar mancat de vàlua. Uy més no la preu un botó, Passió, s. XIV, v. 1581. Valent un botó: (ant.) cosa de mínima valor. No consentí que negú faés damnatge a Sgleya, ne li llevàs valent de un botó, Muntaner Cròn., c. 152).—b) Botons d'or i traus d'estopa: conjunt mal avingut d'una cosa bona amb una de dolenta (Manacor).—c) De vint-i-un botó: molt ben vestit, amb indumentària de festa. Banquerel, de vint-i-un botó, amb una gran casaca blava, Pla Rus. 206.
    Fon.: butó (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); botó (occ., val., mall.); bətó (Manacor).
    Intens.:—a) Augm.: botonàs, botonarro, botonot;—b) Dim.: botonet, botonetxo, botoneu, botonel·lo, botonarrí.
    Etim.: derivat del germ. botan, d'on procedeix el verb botar (per l'evolució semàntica, cfr. brotó de brotar).

2. BOTÓ m.
Peça cilíndrica de fusta que ocupa el centre de la roda de carro i a la qual convergeixen els raigs (Cast., Val.); cast. cubo. Tot en ells havia crescut: les rodes, els botons, les escales, Ruyra Parada 98.
    Fon.: butó (pir-or., or.); botó (occ., val.).
    Sinòn.: cuba (mall.).
    Etim.: del cèlt. butto, mat. sign. (cfr. Wartburg FEW, i, 663).

3. BOTÓ m.
Irritació o disgust que es manifesta en la cara o en paraules (Maestr., Cast., Val.); cast. berrinche. «Quin botó li han fet pendre!».
    Etim.: derivat de bot (cfr. fer el bot).