Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. botar
veure  2. botar
veure  3. botar
veure  4. botar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOTAR v.
|| 1. intr. Moure's bruscament cap amunt deixant momentàniament el punt de suport; cast. saltar. Que null hom ne neguna persona no gos jugar en botar sots la dita pena dels XX sòls per cada vegada, doc. a. 1374 (Hist. Sóller, i, 396). Ahont fa niu l'esparver | o boten cabres asprives, Costa Trad. 37. Correguent com una loca... y botant d'alegria, Penya Mos. iii, 109. Especialment: a) Joc de juli (val., mall.).
|| 2. tr. Passar per damunt una cosa amb un moviment brusc d'elevació i successiva caiguda; cast. saltar. Los fadrins, que't miraven botar l'aygua lleugera, Llorente Versos, i, 58. Com lo llop que surt del cau | y botant parets y marges, Picó Engl. 25.
|| 3. intr. Tirar-se des d'una altura per caure de peus a un lloc més baix; cast. saltar. De la sella bota n'Oms, Picó Engl. 28. La señora Rosa botá des llit, Roq. 4.
|| 4. met. Moure's vivament en successives elevacions i baixades; cast. saltar. Sos ulls ardents li boten, Caymari Poem. Const. 79.
|| 5. ant. Tirar una arma? Es stat ferit de un colp de lanza de botar en lo ull squerra, doc. a. 1505 (BSAL, viii, 114).
|| 6. Fer esclatar una substància explosiva (val.). «Han botat un coet» (Elx).
|| 7. Fer encendre (Segrià, Camp de Tarragona, Ribera d'Ebre, Maestr., Val., Al.); cast. pegar (fuego).
|| 8. tr. Tirar una barca a la mar per primera vegada; cast. botar.
    Refr.

—«Qui no pot botar més que un graó, que no en boti dos» (Men.).
    Fon.:
butá (pir-or., or., men., eiv.); botá (occ., mall.); botáɾ (val.).
    Etim.:
generalment s'admet que ve del germ. botan ‘envestir’, ‘empènyer’, ‘donar cops’ (REW; FEW; Corominas DECast). Segons Harri Meier (RLiR, xxiii, 270 i ss.), seria millor partir d'una base llatina *bŭttare, derivada de bŭttis, ‘bóta’.

2. BOTAR v. intr.
Manifestar amb la cara irritació fonda contra algú (Cat.).
    Refr.

—«Qui bota no sopa, ni beu vi de la bóta» (Penedès); «Qui bota no sopa, ni tasta el vi de la bona bóta» (Llofriu).

3. BOTAR v. tr.
Entre blanquers, treure la carnota que porta el cuiro quan s'ha tret del reforç i és a punt de dur-lo a la colga (Igualada).
    Etim.:
derivat de bot?

4. BOTAR m. ant.
Conjunt de bótes? Quatra de dits Mallals fan bota de dit botar de Banyolas, doc. a. 1592 (Alsius Hist. Banyoles apènd. 32).