DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOTERA f.
|| 1. Dona que té per ofici fer bots o bótes, o que és casada amb un home d'aquest ofici; cast. botera.
|| 2. En la filatura del jute, operària encarregada de manipular la col·locació dels bots en les màquines on són necessaris (Pons Ind. Text.).
    Etim.: derivat de bot o de bóta.

2. BOTERA f.
|| 1. Forat rodó fet a la part inferior d'una porta per deixar-hi passar el gat (Lleida, Pla d'Urgell, Calasseit); cast. gatonera.
|| 2. Forat que es deixa a la paret d'una finca tocant a camí, per fer-hi entrar l'aigua quan plou (Ribera de Sió).
|| 3. Forat i conducte per on se'n va al barranc l'aigua de pluja dels carrers (Benassal); cast. alcantarilla.
|| 4. Primo una fornal ab sa botera e ab son calder, doc. Vic, a. 1410. En l'obrador del dit mestre colteller trobam una fornal ab ses manxes ab contrapés, botera o calguer, doc. Vic, a. 1440 (Aguiló Dicc.).

3. BOTERA f.
Cada una de les peces de fusta que surten davant i darrera del bast, en la part inferior d'aquest, i que serveixen per subjectar-hi les cordes (Vall d'Àneu, Tremp, St. Feliu de P.)—V. el gravat de l'art. bast.
    Fon.: botέɾa (Esterri); botéɾɛ (Tremp).

4.   BOTERA f.
Instrument per pescar calamars, que consisteix en una peça de plom que imita la forma d'un peix petit i que en sa part inferior té una sèrie d'agulles girades cap amunt; per la part superior du lligat un pèl de tres braces de llargària, fermat a un cordill molt llarg; l'amollen fins prop del fons de la mar i el fan anar i venir fins que el calamar toca (Costa de Llevant).
    Fon.: butéɾə (Canet de Mar).

5. BOTERA f.
Ganes de botar (Mall.).