Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. botet
veure  2. botet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOTET m.
|| 1. imatge  Instrument compost d'una bosseta o manxeta de pell, que per un cap va unida a un canonet d'os i per l'altre cap sol tenir un fil per estirar, i que per certes contraccions o dilatacions produeix un so molt semblant al cant de la guatlla i serveix de reclam per atreure les guatlles a la cacera (Cat., Mall.); cast. chifle. Uns filats de golles ab sos botets, doc. any 1546 (Alós Inv. 55). Sona un botet precipitat, Liost Munt. 226.
|| 2. pl. Cornamusa o sac de gemecs (Balaguer); cast. gaita.
|| 3. pl. Planta de la família de les cariofílies: Silene cucubalus; cast. collejas.—V. colís.
    Fon.:
butέt (or.); botét (occ.); botə́t (mall.).
    Loc.
—a) Inflat com un botet: molt inflat o gras (Mallorca).—b) Inflar lo botet: fer rareses i irritar-se sense motiu suficient, especialment els infants (Cat.).—c) Fer lo botet: fer el bot, inflar els llavis i fer els gestos precursors del plor (Massalcoreig).—d) Tocar el botet a algú: parlar-li d'una cosa en certa manera indirecta per induir-lo a esser explícit (Cat.). Li tocaven el botet per lo de rependre casori, Pons Com an. 191.—e) Tocar el botet a algú: molestar-lo dient-li coses que no li agraden (Empordà).
    Refr.

—«Botet menut, prompte està ple» (València).
    Etim.:
derivat diminutiu de bot.

2. BOTET m.
Bóta petita de fusta (Porreres).