DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOTIGUER, -ERA m. i f.
|| 1. Propietari o encarregat d'una botiga; cast. tendero. Tots botigués agen a tenir lurs botigues tancades, doc. a. 1434 (BABL, xi, 332). La Beatriu, articlejant com un botiguer, li encaría sa bondat, Pons Auca 252.
|| 2. Ocell de la família de les alcedínides: Alcedo hispida L. (Empordà, Olot, Gandesa); cast. alción.—V. arner.
    Fon.: butiɣé (pir-or., or., men., eiv.); botiɣé (occ., mall.); botiɣéɾ (val.).
    Etim.: derivat de botiga.