Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  botija
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOTIJA f.
|| 1. Vas de terrissa, ventrut i amb coll prim, que els treballadors del camp usen per dur-se'n el vi al tros on fan feina (or.).
|| 2. imatge  Càntir, recipient de terrissa que en la part superior té una ansa i dos brocs de diferent gruixa, el més gran per abocar-hi l'aigua i el més petit per beure a galet (val.); cast. botijo. Per tres botijes de terra verniçades, doc. segle XVI (Miret Templers 580). La botija llavors fa tot el gasto. De mà en mà va, remullant totes les goles, T. Llorente (Catalana, i, 157).
|| 3. Fer botiges un líquid en abocar-lo en el recipient: refluir i fer soroll en evacuar l'aire de l'interior de l'atuell (val.).
|| 4. Fer botiges una persona: parlar balbuç (Val.); cast. tartajear. «No fer botiges ni cànters»: parlar clar, sense embuts (València).
    Fon.:
butíʒə (St. Vicenç dels H.); botíʤɛ (Sueca); botíʤə (Cullera); botíʧɔ (Gandia); botíʤa (Xàtiva, Alcoi, Crevillent, Guardamar); botíʤo (Pego); botíʧa (Val.).
    Intens.:
botigeta, botijota, botijó.
    Etim.:
del cast. botija.