Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. botir
veure  2. botir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOTIR v. intr.
|| 1. Esser llançat violentament per una força estranya i anar a caure a distància del punt d'origen (Mall., Men.); cast. saltar. Tu aferret fort, que si no t'hi aferres, botirás; y abans d'arribar en terra, ja t'haurán menjat, Alcover Rond. i, 130.
|| 2. met. Esser expulsat; cast. saltar. Ab manco de quatre centuries es moros haurien hagut de botir d'Espanya, Aurora 256.
    Fon.:
botí (Palma, Manacor); butí (Inca, Menorca).
    Conjug.:
regular segons el model de partir.
    Etim.:
de botar, per canvi de conjugació.

2. BOTIR v. tr.
Inflar, fer augmentar de volum (Empordà); cast. abultar, henchir. Va alzinar-se tant com pogué, alçant el cap, botint el pit i estirant les cames, Ruyra Parada 28.
    Fon.:
butí (pir-or., or.).
    Etim.:
derivat de bot, art. 1.