DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOTIR v. intr.
|| 1. Esser llançat violentament per una força estranya i anar a caure a distància del punt d'origen (Mall., Men.); cast. saltar. Tu aferret fort, que si no t'hi aferres, botirás; y abans d'arribar en terra, ja t'haurán menjat, Alcover Rond. i, 130.
|| 2. met. Esser expulsat; cast. saltar. Ab manco de quatre centuries es moros haurien hagut de botir d'Espanya, Aurora 256.
    Fon.: botí (Palma, Manacor); butí (Inca, Menorca).
    Conjug.: regular segons el model de partir.
    Etim.: de botar, per canvi de conjugació.

2. BOTIR v. tr.
Inflar, fer augmentar de volum (Empordà); cast. abultar, henchir. Va alzinar-se tant com pogué, alçant el cap, botint el pit i estirant les cames, Ruyra Parada 28.
    Fon.: butí (pir-or., or.).
    Etim.: derivat de bot, art. 1.