DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOTXÍ m.
|| 1. Executor de les sentències de mort; cast. verdugo. Mentres los botxins de la matexa ciutat los feian morir, Boades Feyts 36. Ab tenalles foguejants el boxí lo festejaua, Cobles Roca 5. Catorze moros negres, bons per butxins, | ab cadenes lo lliguen, com un mastí, Canigó, v.
|| 2. Que obra molt cruelment, sense pietat; cast. verdugo. ¿Encara no m'heu estovat prou, botxí de criatures?, Ruyra Pinya, ii, 35. a) (usat com adj.). Sinó mes mans butxines, Verdaguer Roser 29.
|| 3. (en to d'insult) Persona que molesta terriblement, que posa en perill els altres sense compassió, que fa sofrir; ho diuen principalment dels infants dolents (Cat.). Deixa-m, te dic! No veus que'm perds, botxí?, Vict. Cat., Ombr. 80.
|| 4. Moltó manyac del qual se serveixen els carnissers per anar a cercar el bestiar de llana de les cases de pagès, per menar-lo a l'escorxador (Ripoll).
|| 5.   Ocell de la família dels lànids: Lanius meridionalís L. (or., occ.); cast. alcaudón, verdugo, pegarrebordas. Es de color fosc per damunt i vinós per davall. Segons creença popular de la Cerdanya, aquest ocell té costum d'entrar en els nius d'altres ocells i de matar els petits que hi troba, rompre els ous i posar-se a habitar en el niu despullat. En el Vallès, Costa de Llevant, Penedès, Pla d'Urgell i altres comarques, hi ha la creença que aquest ocell té el mal instint de turmentar els animalets que pot agafar, com és ara escarabats, sargantanes i llagosts, que posa aspidats a pues de plantes espinoses, i ell canta mentre els animalets sofreixen. Diuen que el seu cant en tals casos és: «Tira-li corda! tira-li corda!».
|| 6. Una de les 48 esberles de canya que s'usen en el joc de canyetes (Cassà de la S.).
|| 7. a) Una de les cares irregulars de la marraquinca o osset de jugar (Cat.).—b) El mateix osset o marraquinca (Pobla de L.).—c) Rei-botxí: el joc de marraquinca (Cat.).
    Refr.—a) «Cada u del seu ofici, com el botxí de penjar gent»: vol dir que cadascú ha de parlar d'allò que entén (Empordà).—b) «L'ofici del botxí: qui mata, ha de morir» (Girona).—c) «Pagant, al botxí fan roba»: vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé (Cat.).—d) «El penitent no diu res i el botxí s'escanya»: es diu dels qui s'apuren pels negocis d'altri més que els mateixos interessats (Cat.).—e) «Si el pare és botxí, el fill que sigui estiracordetes»: ho diuen per indicar la conveniència que el fill segueixi la professió del pare (Empordà, Garrotxa).
    Fon.: buʧí (or., bal.); boʧí (occ., mall.); boʤí (Vall de Gallinera),
    Etim.: incerta; segons Corominas DE Cast, i, 475, és probable que vingui del franco-provençal botchí, var. dial. del fr. boucher, ‘carnisser’ i mat. sign. || 1.

2. BOTXÍ m.
Cabàs llarguer amb tapadora i quatre anses, que serveix per portar olives o el que convinga (Vall d'Albaida).
    Etim.: derivat de botxa.