DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOTZINA f.: cast. bocina.
|| 1. Instrument de buf que consisteix en una banya o en un tub corbat, i produeix un so semblant al d'una trompa. S'usa principalment per fer senyals a distància, per cridar gent, etc. Féu sonar la sua botzina, per tal que tuyt lo seguissen, Desclot Cròn., c. 159. Aparella la botsina, | Car tu veuràs | Que plaure gens no li poràs, Obra vells 171. Una botzina de vori, ab una trena de seda negre, en que ha texides terraces blanques ab flors verdes e vermelles e alsguns altres obratges de fil dor e de seda vermella, ab un boto de fil dor e de seda vermella e j boto de seda negre, Inv. Anfós V, 177. Una botzina de mont de fust, ab marquets, encercolada de cercles de banya ab j cordo de seda de grana, id. ibid. Tota la muntaria... ab llurs butzines e corns, Carbonell Ex. Joan II, 44. Sona una bocina [sic] tan alt e ten spauentablement, Eximplis, ii, 230.
|| 2. Espècie de trompa amb l'embocadura molt ampla per poder-hi posar els llavis dintre i parlar a distància amb la veu reforçada per la caixa de ressonància que forma el tub del dit instrument. L'usen principalment els mariners.
    Fon.: buʣínə, busínə (or.); bosína (val.); boʣínə, bosínə (mall.).
    Etim.: del llatí bucīna, mat. sign. || 1.