DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BOTZINAR v.
|| 1. ant. Sonar (una trompa o altre instrument de buf). Obriu les orelles, que are ohireu de sa xerimia un trist botzinar, Anòn. Dansa 74.
|| 2. Murmurar, dir en veu fosca i en to de queixa o irritació (Cerdanya, Empordà, Garrotxa, Plana de Vic, Gir.); cast. refunfuñar, murmurar. Que es això? Sempre butzines!, Roger Pera plata 77. Ara'ns havia sortit un destorba-cuentos que sempre bonzinava [sic], Coromines Presons 139. S'enfurrunya, botzina que botzina, i vinga entristir-se, Ruyra Pinya, i, 160. Botzinen una altra absolta els capellans, Vict. Cat., Mare Bal. 42.
    Fon.: buʣiná (pir-or., or.).
    Etim.: del llatí bŭccināre, ‘bufar a la botzina’.