Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  bova
veure  bovā
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

BOVA o BOGA f.
|| 1. imatge  Planta de la família de les tifācies: Typha latifolia L. i Typha angustifolia L.; cast. enea, espadaņa. Es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent. Guart-se hom que no sia ayguosa, axí con gros jonc e bova o erba moyl, Arn. Vil. ii, 109. Item j siti de boua dolent, doc. a. 1398 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Una estora de bova, doc. a. 1652 (Hist. Sķller, i, 958). Mentre pels claps de boga saltirona l'ocell, Berga MT 161.
|| 2. Conjunt de fulles de la dita planta que formen un seient de cadira. Tres cadires desiguals amb sa bova escabeiada que los penja fins en terra, Ignor. 19.
|| 3. imatge  Planta de la família de les iridācies: Iris pseudoacorus (Rossellķ, Garrotxa, Gir.); cast. espadaņa fina.
|| 4. Planta de l'espčcie Sparganium erectum (La Selva, ap. Masclans Pl. 61).
    Fon.:
bɔ́βə (Barc., Tarr.); bɔ́βa (Tortosa, Val.); bɔ́βo (Pobla de S.); bɔ́bɛ (Sort, Organyā, Balaguer, Fraga, Gandesa); bɔ́vo (Pego); bɔ̞́və (Mall., Men., Eiv.); bɔ́ɣə (Ross., Conflent, Olot, Llofriu, St. Feliu de C., St. Vicenį dels H., Igualada, Vendrell); bɔ́ɣa (Benassal).
    Intens.:
—a) Augm.: bovassa, bovarra, bovota;—b) Dim.: boveta, bovetxa, boveua.
    Sinōn.
— || 1: balca;— || 3: contell groc, espadella, lliri groc.
    Etim.:
del gālˇlic bŭda, mat. sign. || 1 (REW 1371). Sobre el vocalisme, que normalment hauria de donar ķ per procedir d'una ŭ, vegeu Coromines en Est. Rom. iii, 208.

BOVĀ, -ANA adj.
Tou, esponjķs, sense duresa (Binissalem). Ho diuen especialment del pa.