DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BOVER
|| 1. m. Pastor de bous (pir-or., or., occ., mall.); cast. boyero. Com un parell de braus que'l bover desjunyesca, Atlàntida iv.
|| 2. L'estel Bover o s'estel des Bover (Mall.): el planeta Venus, que serveix de guia horària als pastors i bovaters. També es diu estel Bover o estel dels bouers, segons J. Amades (BDC, xviii, 217), l'estel Artur o alfa de la constel·lació del Bover, que es pon a l'hora del crepuscle vespertí.
|| 3. neol. astron. Constel·lació de l'hemisferi boreal, a la qual pertany l'estel de primera magnitud Artur.
    Refr.
—«Ahir bover, avui cavaller»: es diu d'algú que ha passat d'un estat de pobresa a una posició social elevada (Santanyí).
    Fon.: buβé (Bagà, Pobla de L., Barc.,); boβé (Bonansa, Tremp, Pla d'Urgell, Priorat, Calasseit, Tortosa); bové (Mall.); bué (Conflent, Gir., Empordà, Garrotxa); boé (Valldemossa).
    Etim.: del llatí boariu, mat. sign. || 1.

2. BOVER o BOUER m.
|| 1. Tripulant d'una barca del bou.
|| 2. Barca que pesca al bou (St. Feliu de G.).
    Etim.: derivat de bou, art. 2.

3. BOVER m.
Qui corda cadires de bova (Ribagorça).
    Etim.: derivat de bova.

4. BOVER o BOER m.
Caragol de terra, més gros que els ordinaris, i de color fosc: és l'espècie Helix aspersa (Cat., Bal.). Hi van a fer aplega de caragols y'n treuen ollades senceres d'uns bobers que son cosa may vista, Girbal Oratjol 181.
    Var. form.: boquer.
    Fon.: buβé (Camp de Tarr.); bové (Artà, Llucmajor); buvé (Men.); bué (Empordà); boсé (Felanitx); boké (Santanyí, Vilafr. de B.).
    Etim.: sembla derivat de bou, i la forma boquer deu esser deguda a la contaminació de boc o de boca.