DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRÈTOL, BRÈTOLA m. i f.
Malcriat, desvergonyit (Empordà, Vallès, Barc., Camp de Tarr., Lleida); cast. pillo. Aquesta colla de brètols m'han insultat, Vilanova Obres, xi, 27. Les brétoles manyagues del mascle emprendador, Víct. Cat., Ombr. 55.
    Fon.: bɾέtuɫ (pir-or., or.); bɾέtoɫ (occ.).
    Etim.: potser del nom propi germànic Berthwald, que ha pres significats despectius en moltes llengües (cfr. REW 1053). Segons J. Coromines (Archivum, iv, 56), és possible que brètol vingui del llatí brittus, ‘bretó’, per conducte de l'italià antic bretto, ‘tenaç, sòrdid, beneitot, mesquí, miserable’.