Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bram
veure  2. bram
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRAM m.
|| 1. Crit de bístia somerina o de lleó, i, per extensió, d'altres animals grossos; cast. rebuzno (el de l'ase), bramido, rugido (el de lleó o altres animals). Lo rey [el lleó] feu j esguart molt orrible al conill e al pahó, e gità molt gran bram, Llull Felix, pt. vii, c. 7. Del qual colp de lança sen va sentir molt lo drach, quen faé un bram molt furiós, Boades Feyts 197. Y ab llur bram les balenes al bram del mar responen, Atlàntida, vi.
|| 2. Crit molt fort, eixordador; cast. bramido, alarido. Esforçense de senyorejar com leo, ço es de fer obeyr los ab brams et ab menaçes, Vilanova Rahon. 756. Dita catarina mes bram de via fora, doc. a. 1453 (Catalana, vi, 463). A dir lur vot | ab brams e crits, Spill 7913. Feia uns brams!: es diu d'una criatura que plora molt fort (Llofriu).
|| 3. Soroll intens i eixordador de la tempesta, del vent o de la mar avalotada; cast. rugido, bramido. Parlantse ab trons y brams, Canigó iv. Lo so de les cascades y 'l ronch bram dels torrents, Camps y F., Poes. 54.
|| 4. Brams d'ase: planta de l'espècie Antirrhinum majus (Val., segons Cavanilles).
    Refr.
—a) «Cada ase s'enamora d'es seu bram» (Mall., Men.).—b) «Bram d'ase no puja al cel» (Cat., Val., Bal.); «Bram d'ase no puja al cel, ni tampoc el teu bruel» (Empordà); «Bram d'ase no puja al cel, i si hi puja, no hi posa rel» (Mall., Men.).
    Etim.:
postverbal de bramar.

2. BRAM m.
Corrent impetuós d'aigua (Cat., Mall.); cast. raudal. L'esgarrifall, bram d'aygues, y monstres del diluvi, Atlàntida v.—V. brant, art. 3.