DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRAMA f.
|| 1. Fama, veu pública (Gir., Olot, Empordà, Lluçanès); cast. fama. «Ha corregut la brama que et casaves». Aquell home misteriós que, segons deya la brama, ja havia sigut enterrat un cop y tenia part ab el dimoni, Caselles Sots 14. Una mongeta de l'abadia de Cabrides tinguda en brama de santa, Vict. Cat., Sol. 212. Corre sa brama que ets sa nineta de s'ui dret des teu mestre, Ruyra Parada 42.
|| 2. ant. Protesta tumultuosa? La Brama dels Llauradors és el títol d'una obreta d'En Jaume Gassull. Vegeu Cançon. satírich 225-234.
    Etim.: de fama amb contaminació de bramar.

2. BRAMA m.
Infant molt ploraner (Palma); cast. llorón. «Quin brama és aquest infant!».
    Etim.: postverbal de bramar.

3. BRAMA f. ant. (italianisme)
Desig. Si haut haguesses de tal tinya brama, Febrer Inf. xv.