DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBRAMUL m.
|| 1. Crit del bou i d'altres animals de veu semblant a la d'aquell; cast. mugido, bramido, rugido. Bramuls d'afamades feres, Ruiz Poes. 65. Canta'l bramul del bou qui en lenta pau pastura, Riber Sol ixent 54.
|| 2. Crit fort i ronc de persona; cast. bramido. Bramuls de sanch y coratge | lo furor dels cors arrenca, Camps F., Poes. 71.
|| 3. Soroll fort i ronc del vent, de la tempesta, de la mar avalotada, etc.; cast. rugido. Y la sent com grossa ausina | Es bramuls de sa ventada, Aguiló Poes. 199. Y axordan ab sos bramuls | los falconets y bombardes, Picó Engl. 27.
Fon.: bɾəmúɫ (or., bal.); bɾamúɫ (occ., val.).
Etim.: derivat postverbal de bramular.