DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRANC m.
|| 1. Branca grossa (Ross., Ribagorça, Pla d'Urgell, Vendrell). Aquestz arbres són semblantz a dàtils, e no fa mas IIII branchs, M. Polo lxxx. Al cim de uns [sic] branch de olivera, doc. segle XVIII (Monsalvatje Not. Hist. xii, 59). D'un branch d'alsina'n fa un bastó, Casaponce Man. 43.
|| 2. Forcó, punta de forca (Ordino).
|| 3. Cada un dels cursos d'aigua que es formen d'un mateix corrent originari, i cada un dels camins procedents d'un camí determinat; cast. ramal. Fins als cortals de Civís, on se forca [el riu]. Prenguérem el branc del nord, Verdeguer Exc. 19.
|| 4. Branc sec: branca sense fulles, forcada, que els caçadors de tords estaquen al cim de la planta reclamadora per tal que servesca de posada als tords, que per instint s'hi tiren en sentir el reclam (Lledó).
    Fon.: bɾáŋ (pir-or., or., occ.).
    Etim.: de branca, per masculinització.