DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRANCALL m.
|| 1. Conjunt de branques; cast. ramaje, ramazón. Sota el brancall tremoladís del vern, Sagarra Comte 309.
|| 2. Bordó del pali. Portava la bandera o un brancall del tabernacle, Pin y Soler Varia, i, 40.