BRANCAR v. intr. Treure branques els arbres; cast. ramar. Les vertuts qui d'aquestes branquen e fullen, Llull Cont. 365, 2. l treu fulles ardides com a llances | brancant als quatre vents, Colom Juven. 170.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.