Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  brandar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRANDAR v.
|| 1. intr. Flamejar (Camp de Tarr.); cast. flamear. «Les atxes de vent blanden». «Les banderes desplegades brandaven» (Llofriu).
|| 2. tr. Moure d'un costat a l'altre repetides vegades una arma o altra cosa en gest amenaçador; cast. blandir. Altres mes vells ne surten a glops de les cavernes, blandant [sic] armes de pedra y ossades de mammuth, Atlàntida iii. Branda ab son puny la llança poderosa Canigó xii. Branda terrible lo sagrat coltell, Costa Poes. 24. a) met. Ell branda l'anatema, Alcover Poem. Bíbl. 76.
|| 3. intr. Moure's alternativament de banda a banda; cast. balancearse. Mestre Nicolau brandava més qu'un barco sense lastre, Roq. 16. Els carruatges brandaven amb força a causa ds l'empedrat de raval, Espriu Lab. 128. Especialment es diu del moviment oscil·latori de les barques, produït per l'impuls de les ones o del vent i per la reacció de la força d'estabilitat del buc; cast. balancearse, brandar. Presenciar la varadura de les barques... i vore-les després brandar en l'aigua, Morales Id. 58.
|| 4. tr. Moure alternativament de banda a banda; cast. balancear. En Xaneta, brandant el cap abatudament, Ruyra Parada 38. Algunes [vaques], tot brandant la cua com si la mosca els piqués, recorren tot l'ambit del cabal, Massó Croquis 19.
|| 5. intr. Moure's alternativament i repetidament en sentits contraris (Empordà, Camp de Tarr.); cast. oscilar. Fent blandar [sic] el sol empostiçat que era tot una trepadura, a cada petjada, Víct. Cat., Ombr. 29.
|| 6. a) intr. Sonar les campanes mogudes amb moviment oscil·latori (Empordà, Gir., Barc.); cast. doblar. Les campanes de l'ermita tocan ab so de tristesa y brandan y brandan pausadas, Collell Flor. 69. Brandant estan les campanes, Penya Poes. 339.—b) tr. Fer sonar les campanes donant-los un moviment oscil·latori (or.).
|| 7. intr. Moure's molt, bellugar-se atrafegadament (Camp de Tarr.); cast. trotar. «Talment estic xafat; tot el sant dia que brando» (Valls, Selva del C.).
|| 8. Brandar-la: a) Passejar-se (Penedès). «Els senyorets són a brandar-la».—b) Ballar o fer altres moviments vius (Penedès). «Mira com la branden!».
    Loc.

Brandar el cércol: no tenir gens de pa a casa (Tarr.).
    Fon.:
bɾəndá (pir-or., or., bal.); bɾandá (occ.); bɾandáɾ (val.); bləndá (or.).
    Etim.:
derivat del germ. brand, ‘tió encès’, ‘espasa’.