DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRANDEJAR v.
|| 1. tr. Moure una cosa repetides vegades d'una banda a l'altra en gest amenaçador; cast. blandir. Tres lances que brandejaua en semblança que volia destrouir lo mon, Eximplis, i, 212. Brandeja ab mà ferrenya l'espasa flamejanta, Allàntida ix.
|| 2. intr. Moure's alternativament de banda a banda; cast. balancearse, oscilar. Una forta ratjada fes brandejar ab fúria tot lo ramatje, Genís Narr. 37.
|| 3. intr. Sonar les campanes mogudes amb moviment oscil·latori; cast. doblar. Les campanes un matí ab so funeral brandejan, Cases A. Poes. 38.
    Fon.: bɾəndəʒá, bləndəʒá (or.); bɾəndəʤá, bləndəʤá (bal.).
    Etim.: derivat de brandar.