DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRANDIR v. tr.
|| 1. Moure una arma o altra cosa repetides vegades d'una banda a l'altra en gest amenaçador; cast. blandir. Senyís ell mateix la dita espasa... tragué-la de la bayna, e brandí-la tres vegades, Muntaner Crón., c. 297. Assedegat de sanch brandint la teya, | aixeca en estos llochs lo fer punyal, Camps F., Poes. 60.
|| 2. Fer sonar les campanes donant-los un moviment oscil·latori (Ribera del Sió).
    Etim.: la mateixa de brandar, amb diferent tipus de conjugació.