BRANSOLEJAR v. intr. Moure's alternativament de banda a banda; cast. balancearse, bambolear. La creu es feixuguíssima y Ell tendre, | als primers passos bransoleja y cau, Verdaguer Naz. 93. Fon.: bɾənsuləʒá (or.). Etim.: probablement de balancejar amb contaminació de bressol.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.