Diccionari CatalÓ-ValenciÓ-BalearB
Cerca inici
endarrereá endavantcerca
Introducciˇ al Diccionariá Bibliografiaá Explicaciˇ de les Abreviaturesá
veureá braument
DIEC2á DDLCá CTILCá BDLEXá Sin˛nimsá CITá TERMCAT

BRAUMENT
En gran quantitat o en gran manera (Rossellˇ, EmpordÓ). a) adv. Sense daxar de bregar braument, Oller Pil. Pr. 309. Traient braument conversa amb docte profess˘, Berga MT 16. Hi ha pas que fiar braument, VÝct. Cat., Sol. 226. La gent estava braument esvalotada, Ruyra Parada 148.—b) usat com a adj.: La serena de la primavera causa braumentes malures, Ruyra E-Ch 10. Fa braumenta calor, Ruyra Pinya, i, 143.
ááááEtim.:
derivat per brau. La forma gramaticalment correcta Ús bravament. La forma braument es pot explicar per la preponderÓncia del masculÝ brau, que Ús molt mÚs usat que el femenÝ brava. Aquesta preponderÓncia apar possible i fÓcil, tenint en compte que el dit adverbi deu esser un manlleu modern fet al francŔs bravement ‘molt’ (cfr. ALF, c. 120, en el depart. del IsŔre), com sembla indicar-ho la circumstÓncia que l'Órea de braument estÓ redu´da al Rossellˇ i a Catalunya septentrional, mitgera amb Franša. La locuciˇ braumenta calor ‘molta calor’, usada d'En Ruyra, sobre la qual han discutit copiosament Spitzer (Lexikalisches no 100 i Arch. Rom. IX, 149) i Meyer-LŘbke (Das Katalanische, p. 129), representa l'adjectivaciˇ de l'adverbi per analogia del seu sin˛nim molt, molta, o bÚ per analogia d'altres adjectius en -ent (calent calenta, ardent ardenta, etc.).