DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRAVEJAR v.
|| 1. intr. Manifestar bravesa. Cridant braveja | puja la quinta, Spill 2698.
|| 2. intr. Fer de paraula ostentació-de valentia, de poder o d'altres qualitats pròpies (Cat., Mall., Men.); cast. baladronear, alardear, jactarse. Aquest Rey era lo de la menor India que tant hauia brauejat, Tirant, c. 320. Que's jugaven la vida a cops d'espasa | bravejant i rient!, Maragall Enllà 17. De valent bravejaves, y fuigs, covart, Costa Agre terra 118.
|| 3. tr. Lloar, presentar una persona o cosa com a dotada d'alguna excel·lent qualitat (Mall.); cast. zalamerear. S'acadêmich comensat vaja molt lluñy d'osques bravetjant es derrers dies, Ignor. 33. Comprava un cortó de ví | ...y es taverné | Per bravetjarley digué, Ignor. 77.
    Fon.: bɾəβəʒá (or.); bɾəvəʤá (mall., men.).
    Etim.: derivat de brau.