Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bregar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BREGAR v.
I. tr.
|| 1. Batre el cànem o altre vegetal fibrós amb les bregadores per trencar la canya i separar la fibra de la caramuixa (pir-or., or., occ.); cast. agramar.
|| 2. Fregar fortament (Eiv.); cast. restregar, frotar. E sien-ne bregades les plantes dels peus, Tres. pobr. 14.
|| 3. Rentar roba amb aigua calenta i deixar-la en sabó (Llofriu).
II. intr. Lluitar, esforçar-se molt per vèncer una resistència; cast. bregar. Una hora de bregar am les que creixen gaire bé ran de terra, Massó Croquis 117. Combatent la barca on brega el marit, Alcover Poem. Bíbl. 91.
    Fon.:
bɾəɣá (Empordà, Vallès, Camp de Tarr., Eiv.); bəɾɣá (Ross., Ripoll); baɾɣá (Pallars, Priorat, Ribera d'Ebre).
    Var. form.:
bargar, abargar.
    Etim.:
del germ. brekan, ‘trencar’ (per via del provençal bregar segons Wartburg FEW, i, 513).