BREGUEJAR v. intr. Fer brega, barallar-se; cast. reñir, pelearse. May viu divís, | bandolejar | ni bregajar, Spill 1748. Entre si son discordants e breguegen tots dies, Villena Vita Chr., c. 12. Coneixia ben bé la boira! Com havia breguejat amb ella! Valor Narr. 23.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.