Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  breu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BREU
|| 1. adj. ant. Que té poca llargària (en extensió); cast. corto, breve. Ha la coha breu he fort espesa, Flos medic. 130 v.
|| 2. adj. Que dura poc; cast. corto, breve. Nostra oració és breu, Llull Blanq. 29. Sera en viatge breu, o aura malaltia breu, Cost. Tort. III, iv. E ab tan breus paraules li hauia donada doctrina, Llull Felix, pt. viii, c. 42. Ajustament de tot lo libre sots breus paraules, Scachs 112. En breus dies fon restituit a sanitat, Curial, i, 15. Passaren breus dies, Salvà Poes. 37. En breu temps, o en breu de temps: en poc temps. Poguessen... molts pleyts en breu de temps determenar, Llull Arbre Sc., i, 322. Vintiquatre galeres que seran armades en breu temps, Pere IV, Cròn. 297. En breu: dins poc temps. Deus nos dara temps en breu perque porets passar, Jaume I, Cròn. 56. Que en breu venga temps en que's complesca, Llull Felix, pt. vii, proemi. Promet-vos que jo compliré vostre desig en breu, Valter Gris. Al pus breu: (ant.) en el més curt temps possible. Per provehir en aquelles al pus breu que posquessen, Ardits, i, 46 (a. 1394). De breu en breu: cada estoneta. E dats-lin de breu en breu o a tart, Animals caçar 17.
|| 3. adj. Que acaba prest de parlar. Seré pus breu que no'm pensava, doc. a. 1479 (BSAL, iii, 30).
|| 4. adj. ant. Que ha d'esdevenir aviat. Lo bisbe de Toroana e .l. cavaller seu... deuen ésser ab nós dins breus dies, Epist. Pere 91. Començaren abundar lagrimes... pensant la breu partida de aquell Senyor e Fill, Villena Vita Chr., c. 250.
|| 5. adv. Aviat, prest, dins poc temps. E fo acort... que prenguessem lo dia, sol que fos breu, Jaume I, Cròn. 29. E tart o breu ací deuen generalment venir, Metge Somni, iii. Mas tost sere de mal o be delliure, | breu serà'n la batalla finida, Ausiàs March cxvi.
|| 6. m. Lletra oficial redactada en forma curta; cast. breve. Es diu principalment dels rescriptes pontificis. Consta ab lo procés auténtich del Breu Apostólich, Canyelles Descr. 127.
|| 7. m. Albarà que pengen al coll d'una persona o animal per curar-lo o preservar-lo d'un mal. Prendreu lo breu... e ligau-lo al cauall exortillat, Dieç Menesc. ii, 62. Prometé-li que si portava un breu penjat al coll ab un fil de seda, que no s'emprenyaria, Esteve Eleg. 4 v.
|| 8. f. En el cant pla, nota equivalent a la meitat d'una llarga; cast. breve.
    Fon.:
bɾéw (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí brĕve, ‘curt’.