Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. brial
veure  2. brial
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRIAL m.
|| 1. Vestit de seda o tela rica que portaven les dones en l'edat mitjana i que, lligat a la cintura, arribava fins als peus; cast. brial. Sendat per folradura... e brials ab lista de grana doc. a. 1306 (RLR, vii, 55). No gos portar... en Gonelles ne en Brials, perles ne daur ne dargent, doc. a. 1313 (Catalana, x, 197). E per quant lo fermall staua liguat ab la cordonera del brial, e no's podia leuar sens que no fos descordada, Tirant, c. 53.
|| 2. Faldó de seda o d'altra tela que portaven els homes d'armes, des de la cintura fins prop dels genolls; cast. brial. Ha-li a cenyir l'espasa sobre'l brial o gonella, Pere IV, Cavall., lley xxi. E Pilaut e lo rey Argilaus foren en cors e cascu ac vestit un brial de faxe de un vermel sisclato, Destrucció de Hierusalem (Col. Bof. xiii, 24).
|| 3. Falda comuna que les dones duen per dins casa seva (Castelló, Gandia, Pego); cast. enaguas.
|| 4. Falda de davall, de les dones (Alcoi, Vall de Gallinera, Biar, El Pinós, Calp, Guardamar). En son brial de rústega burata, Canigó x.
    Fon.:
bɾiáɫ (or., occ., val.).
    Etim.:
de l'ant. blial, d'origen occità, mat. sign. || 1, l'origen del qual sembla esser una forma *blidalt, de procedència desconeguda (cfr. Wartburg FEW, i, 408).

2. BRIAL m.
Brial de l'esquena: l'espinada (Fulleda); cast. espinazo.
    Etim.:
de bigal, amb contaminacíó de brial art. 1.