DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRIDA f.
|| 1. Fre i regnes que serveixen per retenir i guiar un cavall o mul (Cat., Val.); cast. brida. Ab les selles acerades e les brides daurades, Tirant, c. 60. Ab semblant brida, | regnes e mos, Canigó vi. a) A brida batuda o a tota brida: corrent a tota velocitat de la cavalcadura, sense retenir-la gens. Donant una gran carrera a brida batuda, Boades Feyts 271. Galopant... a tota brida, Canigó ii. També es diu a brida batuda del córrer d'una persona a tota la velocitat possible (Empordà).—b) Donar brida: afluixar la brida a una cavalcadura perquè corri més. Y, dant més brida a les esquerpes daynes, Canigó iv.
|| 2. met. Fre moral. Lum dels errats e dels pechs fre e brida, Cançon. Univ. 314. Als peccats metent-hi brida, Carbonell Dança. Jo tiraré la brida al teu atreviment, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Corretja, corda, tira o anella de metall, que abraça dues peces i serveix per subjectar-les o per limitar llur moviment (Cat.); cast. brida, abrazadera.
|| 4. Tira de ferro que serveix de reforç de la fulla de la dalla i va clavada a la mateixa fulla des del mànec fins a mitja fulla (Cerdanya, Urgell).
|| 5. Cordó o combinació de cordons que penja en el portataules del teler de volant i té un agafador que serveix al teixidor per fer anar i venir la llançadora (Segarra, Camp de Tarr., Maestrat).
|| 6. En els telers mecànics amb jou de picar del sistema de garrot: a) Corretja que va de calaix a calaix, lligada amb les peces de cuiro anomenades orelles, i que serveix per aturar l'impuls de la llançadora quan entra en el calaix (Barc.).—b) Brida del cap de taules: tros de cuiro que, donant la volta per sobre l'extrem del calaix, està travessat per la barreta guiatac i serveix per retenir la peça també de cuiro anomenada orella (Barc.).
    Fon.: bɾíðə (pir-or., or.); bɾíðɛ (Ll., Tremp, Pla d'Urgell, Gandesa); bɾíða (Esterri, Tortosa, Maestr., Val.).
    Var. form.: brilla.
    Etim.: del germ. bridel, mat. sign., per via del fr. bride segons Wartburg FEW.