DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BROC m.
|| 1. Conducte estret que sobresurt de la superfície d'un recipient i que serveix per abocar el líquid que conté; cast. pico, gollete. Il bacins... la un ab broch ab les orles reparades, Inv. Anfós V, 151. Dos pichers ab broch, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 110). Apar una almorratxa descomunal que vessa | per sos cinch brochs de vidre, Canigó, vi.
|| 2. Extremitat prima d'un llum, on va col·locat el ble o per on surt la flama (or.); cast. mechero. A la claror d'una llumanera de tres brochs, Pons Auca 10.
|| 3. Mugró (val. ant.); cast. pezón. Açever groch | qual en lo broch | de lurs mamelles | se posen elles | quant los desmamen, Spill 9840.
|| 4. Brocada de cep (Cat.); cast. pulgar.
|| 5. Tros de branca o de canya sense fulles (Pallars, Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Bagà); cast. palillo. Agafà un broch del escampeig de llenya que brotava d'aquell cantó de la llar, P. Vayreda (Catalana, i, 438). La sargantana qu'havia dut tancada en un broch de canya, Oller Rur. Urb. 136. Especialment: a) Cada un dels bastonets que serveixen per parar les noelles de caçar (Esterri).—b) Broc de fer cols: punxó amb una punta de ferro i maneta plana, per plantar cols (Puigcerdà).—c) Broc de cadira: travesser o barreró de cadira (Oleta, Arles, Ribesaltes).
|| 6. Travesser de llauna que divideix la boca del mallal i de la quarta, i serveix de guia perquè quan l'oli cobreix el dit travesser és senyal que hi ha la mesura (Garrotxa).
|| 7. a) Forat que hi ha a la part de baix d'algunes tartugues de teulada, per encaixar-hi la canal conductora de l'aigua cap al carrer (Tortosa).—b) Canó de terra cuita que va adherit a un ribell o a un sifó d'excusat, per rebre el líquid que ve de l'aigüera, de l'orinador, etc. (Tortosa).
|| 8. Joc de cartes entre dos o més jugadors, al qual es juga així: es donen tres cartes a cada un i se'n deixen tres de destapades enmig, que d'una en una es van recollint per torn fins a tenir-les totes d'un mateix coll (Empordà, Ripollès). L'as i el 5 valen onze punts, les cartes de figura valen deu punts, i les altres els que senyala el nombre de cada una. El qui perd, recull d'enmig un gra, i quan es plega el joc es paga tant més com més sien els grans que han hagut de pendre.
|| 9. Cosa petita, de poca importància, insignificant (Cat.). No troba un bri de feyna en lloch, | y torna a casa sens un broch, Verdaguer Fug. 64.
|| 10. pl. Romanços, raons capcioses, coses sense substància (pir-or., or.); cast. cuentos, chismes. «No estar per brocs»: no estar dispost a perdre temps en coses fútils, o a escoltar raons foradades o excuses vanes. «Home de pocs brocs»: home que no va de compliments ni contemplacions. «No estar de brocs»: no estar per festes. «No em vingueu amb brocs» o «No vull brocs»: ho diuen per manifestar que no s'està dispost a escoltar romanços. «Estar per molts brocs»: insistir molt en una cosa vana o capritxosa. L'home de la destral no està per brochs, Girbal Oratjol 48. Sense la voluntat decidida i l'esperit de domini de l'home que no està per brocs i menja un bistec, Carner Bonh. 38.
    Loc.—a) Amb es broc gros: en abundància, sense plànyer el donar (Men.).—b) Anar-se'n com el broc del càntir: patir un excessiu fluix de ventre (Cat.).—c) Dur algú de broc: tractar-lo amb aspresa (Mall., ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: bɾɔ́k (pir-or., or., occ.); bɾɔ́k (val., bal.).
    Etim.: del llatí brŏccus, ‘dents sortides cap a fora’.