Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. brocal
veure  2. brocal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BROCAL m.
|| 1. Broc de cànter o de bota (Torelló, Maestr., Cast.). Un garrafo de suro ab son brocal, doc. a. 1690 (arx. de Montblanc).
|| 2. Anella que guarnia la part superior de l'estoig d'una espasa o altra arma blanca; cast. boca, ojo. Un basalart gornit dargent ço es guaspa brocal e siuella, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 312). La spasa... ab lo pom creu e many de coure daurat e lo brocal dargent daurat, Inv. Pr. Viana 148.
|| 3. Broc d'un canelobre, on posen la candela. Netejava les aranyes de cristall... colocava en los brocals ciris de quatre onses, Vilanova Obres, viii, 242.
|| 4. Coll de pou o de cisterna (Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, Val.); cast. brocal. Damunt les amples voreres | del brocal colrat pel sol, Salvà Poes. 69.
|| 5. El cércol de més amunt de la portadora (Tortosa).
|| 6. Tros de sarment que deixen en el cep quan el poden i del qual creixen els sarments novells (Massalcoreig).
    Etim.:
sembla derivat per broc. En l'accepció || 4, potser ve de bocal, que seria derivat de boca segons Corominas DECast, i, 524.

2. imatge  BROCAL m.
Botella panxuda (Mall.); cast. garrafa. Item II ampoles, una gran e altre pocha e un brocal, doc. any 1405 (Roca Hosp. 85). Almarratxes plenes d'aygues destilades e barrals e brocals de malvesia e de grech, Decam., jorn. 7.a, nov. 3.aDues ampolles de vidre e dos brochals de vidre, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 286). Un brocal y una olleta de vidre, Inv. Eixarch. Qui porta un brocal d'aygua, Gerson Passió ii.
    Loc.

Perfertes de brocal buit: ofertes vanes, de coses que no es podran complir (Aguiló Dicc.).
    Etim.:
del llatí baucalis, ‘botella’, amb contaminació de broc o de brocal art. 1; o bé derivat del gr. brochis, ‘cadaf’, com suposa Wartburg FEW, i, 549.