Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  brocar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BROCAR v.
|| 1. tr. ant. Ferir dels esperons el cavall; cast. espolear. Ab los esperons broca lo cauayler son cauayl, Llull Cavall. 24. Feu devant sa faç lo senyal de la creu, e brocà son cavall e ferí lo cavaller, Llull Blanq. 64. E puyxs broca dels asparons e san va de gran podar, Graal 43. a) met. Instigar moralment. La racional part de l'arma no'ls broca, Ausiàs March, lxxxvii.
|| 2. intr., ant. Atacar l'enemic a cavall; cast. brocar. E brocà als de la uila si que exiren de fora, Jaume I, Cròn. 21. Lo senyor rey En Pere brocà axí forment entr'ells, que'ls mes en vençó, Muntaner Cròn., c. 27. Lo caualler Tudesch comenssà a brocar ab tota la sua gent e de fferir en tots los camells, Jacob Xalabín 19 v.
|| 3. Fer més ample un forat per la part superior perquè la cabota del pern s'hi fiqui bé i no surti part damunt la superfície (Morella).
|| 4. tr. Travessar amb les broques l'arna d'abelles perquè les bresques no s'enfonsin (Calasseit).
|| 5. tr., ant. Acostar-se carnalment a una dona. Tres coses fan mal clerga: lo offici de Deu lexar, entendra en mercaderia e les paroquianes brocar, Libre tres, 47.
    Etim.:
derivat de broca.