Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  brodar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRODAR (ant. broidar). v. tr.
|| 1. Ornamentar un teixit amb dibuixos fets amb passades d'agulla enfilada; cast. bordar. «Una fadrina brodava, | llavò ho tornava desfer, | per tenir feina que fer | quan s'estimat hi anava» (cançó pop. Mall.). Axi li brodaren de tal brodadura, Passi cobles 47. Vol brodar una càndida estovalla, Canigó x.
|| 2. iròn. Apedaçar roba vella (Llofriu).
|| 3. Afegir ornaments o detalls embellidors; cast. bordar. D'angèliques obres la regla brodau, Passi cobles 4. Tot dinant ho contà recalcantho, brodant-ho, afeginthi algunas ditas, Pons Auca 265.
    Fon.:
bɾuðá (pir-or., or., men., eiv.); bɾoðá (occ., mall.); bɾoðáɾ (val.); bɾoјðá (gent vella de Mall.).
    Etim.:
del germ. *bruzdan, mat. sign.