DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BROGENT (escrit també brugent). adj.
Que brogeix; cast. rugiente. Ab relació tumultuosa e brugent les oreylles del Rey Laumedonta son plenes, Hist. Troy. 52. Astech axi rabau e axi brugent que no as ras quil puxa sofrir, Graal 100. Brugenta, xafadora y en terbolí esclatant, Atlàntida vi.
|| topon. Riu Brogent: riu que rega el terme municipal de Les Planes (comarca d'Olot), i altre riu que neix a les muntanyes de Prades i aboca al Francolí.
    Etim.: del llatí rugĭente, mat. sign., amb contaminació de bramar.