1. BROGIDOR (escrit també brugidor), -ORA adj. Que brogeix; cast. rugidor, ruidoso. En la candent y brugidora arena de la política, Collell Flor. xxxii.
2. BROGIDOR m. Palanca del plegador, en la qual fan la força els qui pleguen la peça que ha d'esser teixida (Valls).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.