DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATBROGIR v. intr.
Fer brogit; cast. rugir, zumbar. E la mar brogia fort asprement e dura, Hist. Troy. 129. Una ratxa violenta, que assorollà la nau, brogint esgarrifosament, Ruyra Pinya, ii, 78.
Etim.: del llatí rugīre ‘bramular’, amb contaminació de bramar.