DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BROGIR v. intr.
Fer brogit; cast. rugir, zumbar. E la mar brogia fort asprement e dura, Hist. Troy. 129. Una ratxa violenta, que assorollà la nau, brogint esgarrifosament, Ruyra Pinya, ii, 78.
    Etim.: del llatí rugīre ‘bramular’, amb contaminació de bramar.