DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BROGIT (escrit també brugit i burgit). m.
Successió confusa de sorolls; cast. ruido, fragor. Al home qui dorm es brugit o tocament occasió de son esvetlament, Llull Cont. 349, 6. E quant hoyren lo brogit qui's feya en la casa, Jaume I, Cròn. 26. Ans que la mitat de la gent se fos reconeguda ne agueren sentit lo brogit, Desclot Cròn., c. 134. Les dites dones... mogueren gran brogit e remor, Metge Somni iii. Fon fet vn gran tro e brogit, deuallant del Cel, Villena Vita Chr., c. 271. Ab les mans feent gran burgit, Eximplis, ii, 136. En lo castell de Manresa | sona gran burgit de gent, Camps F. Poes. 65. Aixeca't valerosa fent un brugit de claus, Carner Sonets 51.
    Fon.: bɾuʒít (pir-or., or., mall.); buɾʒít (Pineda, Barcelona, St. Vicenç dels H.).
    Etim.: derivat de brogir.