Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. brollar
veure  2. brollar
veure  3. brollar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BROLLAR v.
|| 1. intr. Sortir de la terra en créixer (una planta); cast. brotar. Amb els sols de primavera... brollaria l'erba regalada i fresca, Massó Croquis 142.
|| 2. Rajar, sortir amb força un líquid; cast. brotar. a) intr., essent el subjecte el líquid: Font de misericordia que may cessa de brollar, Villena Vita Chr., c. 203. Cinch rius brollen d'aqueixa muntanya, Canigó vi.b) tr., amb el líquid per terme d'acció i el lloc d'on surt per subjecte: E los meus ulls fonts de amargues lagremes brollen, Tirant, c. 474.—c) intr., essent el subjecte el lloc o recipient d'on surt el líquid: Aquest meu costat que brolle de sanch, Passi cobles 14. Descobri lo cors del seu adon brollant de sanch, Alegre Transf. 66. Brollávam de suó, Maura Aygof. 132.
|| 3. intr. Pujar ràpidament a flor d'aigua el peix per agafar el grumeig i tornar-se enfonsar produint un broll en l'aigua (Mall.).
|| 4. Sorgir o produir-se sobtosament; cast. brotar, saltar. De la fornal ben encesa brollen flamarades, Rosselló Many. 24.
|| 5. Alçar-se molt ràpidament cap amunt els ocells, especialment les perdius (Mall.); cast. saltar.
    Fon.:
bɾuʎá (or., men.); bɾoʎá (occ., mall.); bɾoʎáɾ (val.).
    Etim.:
derivat del germ. brogĭlos, ‘llenya de bosc’.

2. BROLLAR v. tr.
Tallar els brots de cep que no són productius (Pineda).
    Etim.:
derivat de brolla.

3. BROLLAR m. ant.
Camp de brolla, bosc baix. Que no puguen tallar aulets ni bosch gros sino brollars e ginestars, doc. a. 1551 (Aguiló Dicc.).