DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BROMA f.
|| 1. Boira (|| 1); cast. niebla. Cases les qual estauen cubertes de broma e de neula, Eximplis, ii, 149. Fins que lo dia haje lleuades les bromes de la terra, Agustí Secr. 173 v. Si el die és ben clar que no hi haja gota de broma, Massó Croquis 75.
|| 2. Núvol (Vic, Ripoll, Garrotxa, Solsona, Andorra, Sort, Ponts, Fraga, Camp de Tarr., Calasseit, Cast.); cast. nube. Com s'axeca... la broma que dú la tempestat, Collell Flor. 2.
|| 3. Leucoma, taca blanca de la còrnia de l'ull (Esterri, Ribagorça, Tremp).
|| 4. Escuma (Tortosa, Maestr., Alcoi, Elx).
|| 5. La brisa de damunt el trull després d'haver bullit (Gandesa).
|| 6. Botxa o cavitat que forma el filat de caçar perquè no està atesat, i que impedeix que en disparar-se el filat mati l'enza (Vinaròs).
|| 7. Bossa que fa la xarxa estesa damunt l'encanyissat en la pesca a la pantesana (Barceloneta, Costa de Ponent).
|| 8. Xarxa de cordill molt prim i de malla que hi ha dins un tresmall, i que és més ample que aquest i quan entra el peix s'arruga i forma bosses (BDC, xiv).
|| 9. fig. Multitud espessa; cast. nube. Allò d'hom no entendre-shi amb tanta broma de gent que no deixarà d'haver-hi, Maldà Col·legi 126.
    Loc.
—Menys substància que una broma de caragol: escassesa de substància, de cosa aprofitable (val.). Aquell desgavellament sense cap ni centener, en menys sustancia que una broma de caragol, Rond. de R. Val. 35.
    Refr.—a) «Broma baixa amb eixut, més eixut» (Cat.).—b) «Si la broma jau en sec, ven les mules i el guaret» (Cat.).—c) «Sant Vicent treu la broma del torrent i hi fica el vent» (Cat.).
    Fon.: bɾómə (or.); bɾóma (occ., val.).
    Etim.: del llatí brūma, ‘vent d'hivern’.

2. BROMA f.
|| 1. Conjunt de mol·luscs de l'espècie Teredo navalis L., que són a manera de cucs amb una closca reduïda a trossets corbats que enrevolten la part anterior del cos; habiten dins la mar i roseguen les fustes submergides, causant gran destrossa en els bucs de les embarcacions; cast. broma.
|| 2. Brom de l'olivera (Mall.).
|| 3. ant. Maledicència (segons J. Corominas). Una sclama, | l'altra difama, | altra despita, | l'altra sospita, | altra flastoma, | conten prou broma, | tot de mal dien, Spill 2846.
|| 4. a) Acció d'entretenir-se fent o dient coses alegres o burlesques, movent gatzara, etc.; cast. broma. Aquests dos veynats fent broma, Penya Poes. 188.—b) Allò que es fa o es diu per riure o fer burla. Jo no desitx més que ferli una broma, Penya Mos. iii, 186.
    Etim.: del gr. βρῶμα, ‘corc de fusta’ (REW 1326). En les accepcions || || 3 i 4, el canvi de significat s'explica a través de l'expressió broma pesada, per la feixuguesa que adquirien els vaixells a causa de l'aigua que hi entrava per les galeries obertes pel mol·lusc broma || 1 (explicació donada com a segura per Corominas DECast, i, 525).