Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. brossa
veure  2. brossa
veure  3. brossa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BROSSA f.
|| 1. Conjunt de plantes petites (herbes i arbustos); cast. maleza, broza. Mai recorda aver atravessat un bosc tant ple de brossa, Massó Croquis 18.
|| 2. Conjunt de fulles, branquillons i altres despulles vegetals; cast. broza. Dirà nostre Senyor, axò broça es de riu, Sermo St. Pere 127. Hi dexa los solchs tan nets de la broça, Proc. Olives 1153. Per sa casa de brossa enorme biga, Canigó x. Que vols dir que no trobariem brossa per encendre foc?, Ruyra Parada 36.
|| 3. Coses que ja no fan servei; cast. trastos. La embarraren tota de banchs e arques e altres broces, Pere IV Cròn. 236.
|| 4. Partícula o partícules despreses d'alguna cosa (Cat.); cast. mota. Es un minyó que té una brossa al ull, Vilanova Obres, iv, 55.
|| 5. Escombraries, conjunt de partícules o coses inservibles (Camp de Tarr.); cast. rampoina, desperdicios. E traure ab besties tota la brosa que era exida del picament de les pedres, doc. a. 1434 (Arx. Gral. R. Val.). Damunt d'un drap que sens dupte's feyan càrrech de tirar a la brossa, Querol Her. 308.
|| 6. Part d'un licor que queda assolada formant una massa espessa o sòlida (Cat.); cast. zurrapa.
|| 7. Matèria purulenta (Mall.); cast. pus. «Aquest bony t'ha tret molta brossa».
|| 8. Conjunt de peix menut (Alcocebre).
|| 9. Gent baixa; cast. purria.
|| 10. Paraules inútils dins un raonament; cast. hojarasca, fárrago.
    Loc.
—a) Donar més pena que una brossa a l'ull: esser molt molest (Val.).—b) Tirar brosses al beure, a algú: posar-li obstacles (Valls).—c) Gent de tota brossa: gent de tota mena, sense ofici determinat (Cat.).—d) Fer niu de tota brossa: aprofitar ho tot, fins allò que no és gaire aprofitable (Cat.).
    Refr.
—a) «Tota brossa fa paret» (Val.).—b) «Si no hi haguera animals, ¿qui s'havia de menjar la brossa?» (Val.).
    Fon.:
bɾɔ́sə (pir-or.); bɾɔ́sa (occ.); bɾɔ̞́sa (val.); bɾɔ̞́sə (bal.).
    Intens.:
brosseta, brossota.
    Etim.:
segons Wartburg FEW, del llatí *brŭscia, mat. sign. || 1, que seria derivat de bruscus. Però Corominas DECast, i, 527, fa veure la improbabilitat d'aquest origen a causa del consonantisme. S'han proposades altres etimologies germàniques (*brŭkja Gamillscheg) i cèltiques (*brossia Hubschsmied, *vroicĭa Corominas), però cap d'elles és segura.

2. BROSSA f.
|| 1. Raspall que els impressors usen per fer net el motlo després de fer la tirada; cast. broza.
|| 2. imatge  Planta de la família de les ericàcies: Calluna vulgaris; cast. bruza, carpaza.
    Etim.:
del cast. broza.

3. BROSSA
Llin. existent a Badalona, Barc., Cabassers, Caldes de Montbui, Canonja, Castelló d'Empúries, Collbató, St. Esteve de Castellar, Margalef, Montbrió de Tarr., Reus, etc.
    Etim.:
pot esser una aplicació de brossa art. 1 com a sobrenom.