DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BROTAR v.
|| 1. intr. Treure brots; cast. brotar. E en lo ver broten, florexen e fullen e ramen los arbres, Llull Felix, pt. iv, c. 10.—a) usat com a tr.: La branca... brotava novas fullas, Mestres Odes Bal. 8.
|| 2. Sortir de terra, especialment les plantes, i per analogia altres coses; cast. brotar. E adonchs brotaran, enaxí com a herba, los homens y les besties, Llull Gentil 258. Un gert fillol ne brota, Verdaguer Fug. 45. a) met. E per tots temps brota la carn de nou, Ausiàs March xiii.
|| 3. Sortir sobtadament. Tantes primors van cercant | que la oradura'ls brota, Cobles Marquesota.
|| 4. Sortir en una superfície plana (terme de fusteria). «Això s'ha d'aflorar, brota massa» (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: bɾutá (pir-or., or., men., eiv.); bɾotá (occ., mall.); bɾotáɾ (val.).
    Etim.: derivat de brot.