Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  brufar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRUFAR v. tr.
|| 1. Esquitxar, tirar una multitud de gotes sobre una cosa (Mall.); cast. rociar. Me brufa sa tramuntana amb tanta neu es meu cap, Roq. 11. Hala a brufar-ne desiara sa porcella ben brufada! Alcover Cont. 537. a) especialment, Esquitxar la roba que han de planxar, perquè sia més dúctil (Mall.).
|| 2. Beure vi o altre licor en celebració d'una festa, d'una inauguració, etc. (Mall.). Brufar s'infant: beure en celebració d'un bateig. Brufar sa novia: beure a la salut d'una novia. Brufar es porc: beure aiguardent els assistents a les matances. Ara ha brufat els molts anys, Ramis Clar. 5.
    Etim.:
d'una rel brf-, onomatopeia de l'acció d'esquitxar bufant.—V. esbrufar.