DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRÚFOL
|| 1. m. Búfal, espècie de bou salvatge i exòtic, Bubalus buffalus L.; cast. búfalo. Cascú carro tiraven quatre brúfols, Muntaner Cròn., c. 221. Pastor dels dits brúffols, doc. a. 1445 (Arx. Gral. R. Val.). Los brúfols y saltívols lleons fugint de por, Atlàntida ii.
|| 2. ant. Banya del dit animal. Una botzina de brufol negre, Inv. Anfòs V, 178.
|| 3. Duc, ocell de rapinya (Benassal, Dénia).
    Fon.: bɾúfuɫ (or.); bɾúfoɫ (occ.).
    Etim.: del llatí bufălus, mat. sign. || 1.

2. BRÚFOL m.
Bufec, acte d'expel·lir amb força i sorollosament l'aire pel nas o per la boca (Mall.); cast. bufido, resoplido. Ab cada brúfol tomava un homo d'esquena, Alcover Rond. i, 52.
    Fon.: bɾúfoɫ (Mallorca).
    Etim.: derivat de l'arrel onomatopeica brf- (V. brufar).

3. BRÚFOL, BRÚFOLA adj.
|| 1. Esquerp, que fuig dels homes (Gandesa). «Aquest animal és molt brúfol».
|| 2. Bròfec, aspre de geni o de figura (Empordà, Maestr.); cast. áspero. De cap gros i de rostre brúfol i ferreny, Ruyra Pinya, ii, 8.
|| 3. Tempestuós, desagradable (parlant del temps) (Barc., Camp de Tarr.); cast. desapacible. Era un dia lleig, brúfol, Pons Com. an. 106.
    Var. form.: rúfol.
    Etim.: probablement de brúfol art. 1, adjectivat (cfr. Spitzer Lexik., n.o 29). L'evolució dels significats es comprèn pel caràcter salvatge i esquerp dels brúfols.