DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRUIT m.
Brogit; cast. ruido, fragor. Per aço metrien tota la terra en bruhit, doc. a. 1351 (Col. Bof. xxxiv, 17). Quina bellugadissa, quins crits, quin bruyt | de sagetes que cauen com calabruix!, Canigó ix. El bruyt dels homes s'exalta cada dia, Carner Sonets 33. Passa pel mon sens fer bruyt, Llorente Versos 92.
    Etim.: evolució de brogit, que perdent la g va tornar bruit i després es féu el traspàs de l'accent damunt la u (brúit). Aquest traspàs no s'era fet encara en el segle XIV, com ho demostra la grafia bruhit del primer document que hem citat; però l'ús dels poetes moderns fa patent la pronúncia brúit.