DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BRUMIR v. intr.
|| 1. Fer una remor continuada i monòtona produïda per la gran velocitat del moviment (Penedès, Camp de Tarr., Rib. d'Ebre, Maestr., Cat., Mall.); cast. zumbar. «Mira la sarrompa com bromix!» (Morella). «Com ha brumit la bassetja!» (Tarr.). «Se n'anava que brumia»: se n'anava amb velocitat vertiginosa (Mall.). Son foc s'ha fet llum, | sageta que brum, Bartra Evang. 23. Brumien les fones en traçar... els cercles rabents necessaris. Valor Aleix 35.
|| 2. intr. o refl. Córrer la veu, dir-se una cosa insistentment però sense absoluta seguretat (Penedès, Camp de Tarr.); cast. rumorearse. «Se brum que hi ha hagut una desgràcia».
    Var. form. i sinòn.: bondir, bonir, brunzir, rumir.
    Etim.: V. brunzir.