DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. BRUNYIR v. tr.
Fer lluir una cosa per mitjà de la fricció; cast. bruñir. Una bola pera brunyir, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 136). Especialment: a) Allisar l'estuc amb la paleta o amb la planxa.—b) Donar lluentor al llom dels llibres que s'enquadernen.—c) Allisar i fer lluenta la sola de la sabata passant-hi un ferro cilíndric que es diu brunyeta o brunyidora (Mall., Men., Cat.).
Fon.: bɾuɲí (or., occ., bal.); bɾuɲíɾ (val.).
Etim.: derivat del germ. bruns, ‘fosc lluent’ (cfr. Meyer-Lübke REW 1340). Probablement s'és introduït en català per via del castellà.
2. BRUNYIR v. intr.
|| 1. Sonar amb una remor continuada, per efecte d'un moviment vibratori (Val., Men., Eiv.).; cast. zumbar. Si, dones, vostra campana | ab lo vent bruny per sonar, cançó de les dones, segle XVI (Cançon. Satir. 301). Ab vol feixuch | vos passan prop d'una oreya | com una pedra que bruny, Maura Aygof. 112. Continuament li feien brunyir ses oreies amb els crits, Camps Folkl. ii, 45.
|| 2. Anar amb gran velocitat (Men.). «Se'n va que bruny».
|| 3. Brunyir les dents: cruixir les dents (Val., Men.).
Etim.: de l'arrel onomatopeica brn-, expressadora de la remor que produeix un moviment molt ràpid.—V. brunir i brunzir.