Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. brunyir
veure  2. brunyir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BRUNYIR v. tr.
Fer lluir una cosa per mitjà de la fricció; cast. bruñir. Una bola pera brunyir, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 136). Especialment: a) Allisar l'estuc amb la paleta o amb la planxa.—b) Donar lluentor al llom dels llibres que s'enquadernen.—c) Allisar i fer lluenta la sola de la sabata passant-hi un ferro cilíndric que es diu brunyeta o brunyidora (Mall., Men., Cat.).
    Fon.:
bɾuɲí (or., occ., bal.); bɾuɲíɾ (val.).
    Etim.:
derivat del germ. bruns, ‘fosc lluent’ (cfr. Meyer-Lübke REW 1340). Probablement s'és introduït en català per via del castellà.

2. BRUNYIR v. intr.
|| 1. Sonar amb una remor continuada, per efecte d'un moviment vibratori (Val., Men., Eiv.).; cast. zumbar. Si, dones, vostra campana | ab lo vent bruny per sonar, cançó de les dones, segle XVI (Cançon. Satir. 301). Ab vol feixuch | vos passan prop d'una oreya | com una pedra que bruny, Maura Aygof. 112. Continuament li feien brunyir ses oreies amb els crits, Camps Folkl. ii, 45.
|| 2. Anar amb gran velocitat (Men.). «Se'n va que bruny».
|| 3. Brunyir les dents: cruixir les dents (Val., Men.).
    Etim.:
de l'arrel onomatopeica brn-, expressadora de la remor que produeix un moviment molt ràpid.—V. brunir i brunzir.